És crucial entendre l’essència dels exercicis Kegel i evitar un dels malentesos més comuns: el ‘pipi stop’. Hi ha molts més Mites vs veritats del sòl pelvià.
Quan parlem del ‘pipi stop’ ens referim a la contracció dels músculs del sòl pelvià, com un Kegel, mentre s’està orinant. Tot i que és important i saludable activar aquesta musculatura, mai s’ha de fer mentre es micciona.
Per comprendre-ho millor, cal tenir present que disposem d’un múscul, el detrusor, encarregat exclusivament de buidar la bufeta. Aquesta és l’única víscera que es pot controlar voluntàriament, iniciant o interrompent la micció mitjançant el control conscient.
No obstant això, no tenim la capacitat de regular la intensitat de l’activitat contràctil del detrusor.
La contracció dels músculs del períneo, com els que s’utilitzen durant els exercicis Kegel, interromp la contracció del detrusor i inicia la fase d’ompliment de la bufeta. Aquest fenomen és el que es coneix com a control neuronal de la bufeta.
És vital comprendre quan es pot activar de forma segura el sòl pelvià sense comprometre el control neuronal de la bufeta i afectar el detrusor. Algunes situacions diàries ideals per a la pràctica dels exercicis Kegel inclouen:
- Al despertar cada matí.
- Durant una espera a un semàfor.
- Mentre es treballa a l’oficina.
- En moments d’espera a l’estació o en el transport públic.
- Durant la dutxa diària.
- Abans de retirar-se a dormir per la nit.
Recorda, reforçar el sòl pelvià és essencial per a la salut, però és crucial fer-ho en moments adequats per evitar interferir en el control eficaç de la bufeta i mantenir la salut neuromuscular òptima.